diga'm lletraferit...

*preciosa foto by 'pyoto'. L'hi he robat perquè em diu moltes coses...

Certa angoixa i grans quantitats de desidia mostren que demà, la roda torna a girar. Tot torna a la normalitat. Llevar-se massa dora, els trajectes eterns en transport públic, la conversa inacabable de les 'middle-age' de l'editorial, les anades i vingudes, el temps escàs. Tot rau, suposo, en saber destriar i quedar-se en els moments (petits o no) que fan que tot plegat valgui la pena. Valorar les coses bones que ofereix la cotidianitat, i saber adaptar-se a les situacions. Tornar a connectar amb la realitat em provoca cert nervi. Massa present últimament. Tampoc avui la creativitat ha fet presència, malgrat trajinar Moleskine i llibrets de cd's per intentar fer aparèxier les muses. Avui les cançons de La Buena Vida eren una perfecta banda sonora. Pop realista, d'aparença trista, vitalitat i optimisme amagats i un tremebund aroma a melangia. Perfecta banda sonora, sí. Films, estones, melodies i mirades en la retina d'aquests últims dies. Demà al matí aquell funest ritual de cercar dies de color vermell al calendari de sobretaula, a la feina. Sort que tornar també té coses boniques. Retrobar certa mirada i sentir certa veu sempre pot ser considerat com un bon alicient. Espero, al cap i a la fi, que demà algú dissenyi un bon dia...





Àudio: La Buena Vida: Hoy es domingo