*no voldria posar aquesta cara, però... un so, que ve de lluny, et desperta
et regires sota els llençols desfets.
no jeu ningú al teu costat
i sents el pes de les parpelles.
penses, penses, i penses
durant una estona només penses
voldries deixar de fer-ho,
ni que tan sols fos una estona,
però no pots. sempre penses
en que voldries deixar de pensar. sempre.
cançons de 'soft' pop sonant
Nick Drake parla de llocs per ser
paraules boniques que t'emocionen,
novel·les d'històries tristes.
certa noia que imagines
en realitats llunyanes i duals
però les sinergies no acompanyen.
avui tot passa en blanc i negre,
molt bucòlic però poc pràcitc,
penso.
et regires sota els llençols desfets.
no jeu ningú al teu costat
i sents el pes de les parpelles.
penses, penses, i penses
durant una estona només penses
voldries deixar de fer-ho,
ni que tan sols fos una estona,
però no pots. sempre penses
en que voldries deixar de pensar. sempre.
cançons de 'soft' pop sonant
Nick Drake parla de llocs per ser
paraules boniques que t'emocionen,
novel·les d'històries tristes.
certa noia que imagines
en realitats llunyanes i duals
però les sinergies no acompanyen.
avui tot passa en blanc i negre,
molt bucòlic però poc pràcitc,
penso.
Àudio: Teenage Fanclub: Sparky's dream
3 comments:
on ets, al tramvia?
ara a casa...al moment de la foto al bus, el 56 més concretament...
______lights will guide you home..
Amunt aquest Blues home! que els dies melancòlics i en blanc i negre també tenen quelcom de bo no? i respecte a lo de pensar...de vegades (sovint) és contraproductiu..perquè el pensament paralitza. T'ho diu una menjatarros per excel·lència (i per experiència :P)
apa,
salut,amor i pastanagues
Lisen Beat (això de firmar amb la teva direcció i no el teu nom és part de l'autopromoció?jurjur). a reveure!!!
Post a Comment