diga'm lletraferit...

les despedides mai han estat el meu fort. les meves galtes enrojolades al sortir de l'editorial eren una bona mostra. m'emporto dues caixes farcides de pàgines i records. les cares sinceres dels qui em despedien. algú em va dir que semblava que portés molts nays treballant allà. per com em movia per la casa. a mesura que l'edat avança comences a saber millor com funciona això dels cicles. i que quan es tanca una porta s'obre una finestra. crec que ja he pres la distància que volia vers tot això. cloenda d'any. torno a pensar en la meva poca adoració pels propòsits numérics i les reflexions en forma d'anuari. despediré l'any com ho he fet sempre. sota bombolles de whisky. en companyies conegudes de gruixut bagatge comú. espero que malgrat la gènesi d'aquesta mena de festes caigui algún clàssic musical imprescindible. encara recordo com va sonar 'blue monday' ara just fa un any. i la pista em posseia. dissabte de localitzacions per un nou curtmetratge que ja és al forn. si encens la llumeta per veure com va, fa molt bona pinta. diumenge de reveure pulp fiction i empassar-me tot el segon dvd de contingut extra. vull anar al jack rabbit slim's. i que em truqui harvey keitel i em digui: "estic a 30 minuts d'aquí. arribaré en 10." realment hi ha persones que estan per sobre. coses del talent i les mans divines. i m'agrada mirar-los des d'una mica més a baix. coses de les llegendes...

àudio: the commodores: fancy dancer