diga'm lletraferit...

una tos ranquejant m'acompanya encara. el refredat no acaba de curar-se i el cos sembla no acabar de lubricar com cal. diumenge de no sortir de casa. només una visita fugaç al bar de baix per comprar tabac. la cridòria blanca davant del futbol a la televisió m'ha fet acabar la cervesa apresuradament. dia de llevar-me al son de migdia. de sentir certa buidor. de poques ganes com últimament passa. migdiada agraida i cafè amb llet de mitja tarda. la bso de 'reservoir dogs' sonava molt i molt bé. aquell so difícil d'encasillar em semblava molt idoni al meu estat d'ànim. feina davant el pc. mails que van i venen. mapes conceptuals i alguna vaga idea recorrent-me. una conversa telefònica que no ha manllevat els meus dubtes. sensació de no saber prendre el pols a les coses. com quan jeus a la barra d'algun i bar i no saps què demanar. desconeixes exactament el que et ve de gust. dubtes entre el punt amarg d'un cafè, el refresc d'una cervesa o la puresa de l'aigua amb gas. sempre m'ha agradat saber on comencen i on acaben les coses. i ignorar-ho em fa anar a les palpentes. les melodies del 'yankee hotel foxtrot' dels magnífics wilco sonaven més pures aquest vespre. demà enceto setmana però no crec que també estat d'ànim.

àudio: wilco: ashes of american flags