Sunday, March 02, 2008

* friendly hooligans...i love monf's oldies crew...

setmana de dates marcades al calendari de la memorabilia pròpia. dies de recordar a qui ja no hi és. però els moments dolents s'eclipsen, almenys s'endolceixen. com amb el regadiu i cultiu de l'amistat. m'agrada recordar estampes. com que els teus amics et vinguin a buscar un vespre divendres a casa, sense avisar-te. sense haver-los demanat ajuda, perquè ells ja ho saben. els 'oldies' de la verneda. l'amant dle techno, l'economista i el dissenyador. militants de la camaraderia. apareixen al carrer de sota casa amb plaques i pistoles. em detenen, davant la mirada incrèdula d'alguns veïns, i em porten a consumir nit. suc de cibada, complicitats, cigarrets adobats, dards i música soul i indie. de sobte, un d'ells brinda per mi i per la mare. l'agraiment encara m'humiteja la vista al recordar-ho. ells són grans i ho saben. visita sorpresa de la noia que cuina rissotto i final nocturn a razz. individus insultantment joves fant sentir-te desubicat. sms amb somriures de coronació metàl·lica a l'altra banda. suspirs que s'escapen i minces hores de son. dissabte de feina amb el cos escaient. marques a la pell i a la retina. i alguna olor a les fosses que et transporta. vespre de veure el nostre mésqueunclub. de sopar a restaurants napolitants on cuiner i cambrer parlen en italià. tornada a casa amb ganes de llit. rememorant el bagatge nocturn anquirit i compartit. pensant en les persones que divendres van demostrar moltes coses. en la seva grandesa. i pensant en com val la pena tot plegat amb coses com aquesta.

àudio: the dandy warhols: we used to be friends

2 comments:

mvv said...

m'emociono amb el teu text. sabia que tenies GRANS amics, d'aquells que SEMPRE estaran amb tu, malgrat la distància, malgrat els anys, malgrat...i que venen a resactar-te quan saben que els necessitaràs, encara que no els cridis, encara que sembli que no passa res. cuida'ls. cultiva i rega aquesta amistat amb molta estima i petits detalls, com tu saps.
jo també vaig agrair molt la nostra conversa, malgrat fos telefònica.
un petó

Nu said...

bé, què més dir que no hagi dit ja... sou preciosos.
peto!!