tovalloles netes. pintes envasades. un mirall a la paret de mides exagerades. la veïna gemegant com si fos el seu últim sopar i el fil musical amb temes de beach boys. fotografia enfosquida. el toc esbojarrat de tot plegat dóna un aire tarantinià a l'escena que m'encanta. menjar japonès, compartir petites perversions que es queden entre emissor i receptor i trobar matrícules tapades amb draps al pàrquing al recollir el cotxe per tornar a casa. nocturnitats per riure i sobrevolar pells conegudes amb enginyosa gimnàstica tàctil. divertit. dissabtes de marques a la pell sense sentit metafòric aquest cop. de dinars reposats i pregàries imaginàries al sofà. pilotant el descans merescut. el descans del guerrer per a batalles simulades en bars d'oli amb excés i amb sardines escabetxades que podrien arribar a donar-te conversa. dos colors a la cara interna dels qui miren fixament la pantalla. i llencen cadires, renecs i bafarades de fum. per tenir un vespre mèssim. inventant paraules que haurien de sortir al diccionari. dormir i despertar-se una vegada més, repetint l'exercici per seguir amb el convenciment que el talent propi hi és. i la sensació de desaprofitament desapareixerà. com el mal de cap de diumenge.
àudio: a sunny day in glasgow: passionate introverts
1 comment:
Amén!
[I no afegiria gaire més... però!
avui has afilat el llapís..]
Post a Comment