Monday, September 15, 2008


anit pensava en la poca privacitat que tenen els dies del calendari. tots junts, ben apretats. sense espai per fer-se. i avui hi havia un quinze i un dilluns. emmarcats per un setembre que ja porta fresca matinal. la que em fa pensar en que fa mandra abandonar havaianes, espardenyes i pantalons curts. aquest any no enyoro el fred. exercici mental típic d'altres anys, d'altra banda. dilluns amb coses ratllades en agendes mentals. coses de cert esperit 'zen' que m'acompanya últimament. malgrat els meus amics riguin quan els hi explico. al vespre he sortit a rodar amb la bicicleta. la fortor del riu besòs m'inundava les fosses. les sugababes cantaven a l'i-pod i els més de 100 bpm ajudaven a acompassar el ritme. mentre la suor regalimava arreu m'he adentrat al fòrum. desèrtic, excepte algun veí passejant el gos i algú que altre fent 'jogging'. també algun operari preparava escenaris per concerts. i pensava en nits passades allà. en concerts de los planetas en companyia de belleses amanides amb sobrietat estilística. en nits químiques amb chemical brothers o kings of leon. amb passos de ball sota la pluja fa alguns setembres. i avui tot era buit. ni rastre de música. només que a l'i-pod radiohead bordava 'the bends' i he cridat mentre cantava la tornada.

àudio: ketty lester: some things are better left unsaid

Saturday, September 13, 2008

*postes de sol en albors de setembre.

fa una mica de fred a casa. quan ja el migdia em desperta, després de gairebé onze reparadores hores de son. cert mal de cap instal·lat entre les temples. sensació de desajust corporal que atribueixo al cansament. de dies de càmera i entrevistes pel festival de blues. veient entusiastes de la música. escoltant la càlida veu de txell sust mentre canta la bucòlica 'all that jazz'. tornada al barri propi de passat industrial. són festes i els carrers engalanats de triangles de plàstics de colors i taules i cadires al carrer. penso en que cada dia la gent que assisteix a aquestes festes sembla més jove. llavors faig sumes i restes i descobreixo ser jo qui començo a desentonar. visites als amics que feia dies no veies. per tenir converses sobre. aquelles que no volia tornar a tenir. penso en plans de retirada i marxo cap a casa. fascinat de nou per la lectura de 'nocilla expirience'. apareixen molt boniques històries sobre un arquitecte que construeix una torre preparada pel suïcidi. o un solitari que escriu una novel·la a partir de la primera frase d'altres 2.000 llibres. i penso, ara, en les coses que un té per explicar. en records mullats al cafè. en el disc de glasvegas que estic escoltant per primera vegada. semblen escocesos i són bons. o al revés.

àudio: glasvegas: flowers & football tops

Thursday, September 11, 2008

*flyer from barnat. great designer & better friend.

avui és festa aquí. diada de. l'absència de pressa m'acompanya en el fet de llevar-me. massa tard per poder atendre compromisos. he estès la senyera al balcó i he pres cafè mentre llegia la premsa digital. preparant relats per a concursos i seguint en l'exercici del fluir com a veler dels pensaments. fleetwood mac i dj shadow excercint de banda sonora d'una matí de silencis. també al cel·lular. recordava la nit d'ahir fent la gravació del festival de blues de barcelona. entrevistant persones, més aviat personatges, d'una passió estomacal per la música. sempre és enriquidor parlar amb aquesta mena de gent. fent preguntes sobre perquè els blancs toquen blues però no toquen soul. més silencis. tornada a casa tard mentre l'asfalt gaudia de l'absència de cotxes. seguia amb la lectura del segon volum de la trilogia 'nocillera' d'agustín fernández mallo. una autèntica delícia. enorme. hi ha un fragment d'una entrevista a björk, on parla del ritme lent de les seves cançons. li pregunten sobre la relació entre els ritmes i el seu entorn. i la musa islandesa diu: "hay algo de eso porque muchas de mis canciones tienen 80 bpm, que es el ritmo del corazón cuando estás caminando. Yo escribo casi todas mis canciones cuando estoy paseando, así que hay algo de eso (ríe). Pero no es una cosa que quiera hacer deliberadamente, que sea consciente."
fascinant...nou mixtape de setembre. molt pop, ara que comencen a escampar-se les fulles dels arbres per terra...

*teenage fanclub: neil jung
*smile: summer of 92
*tindersticks: sleepy song
*miqui puig: revival
*radiohead: jigsaw falling into place
*the flaming lips: mr.ambulance driver
*the byrds: all i really want to do
*yo la tengo: the race is on again

Tuesday, September 09, 2008


tornada a la feina d'un dimarts de son rere les orelles. les companyes comenten el to del meu bronzejat, després que aquest vagi assentant-se sobre la pell. com les sensacions de vespres passats sota l'empedrat embolcall de la plaça reial. deixant les preguntes, els perquès i els 'si' en forma de condicional per un altre moment. intentant aparcar aquesta racionalitat marca de la casa que condensa, a vegades, el lleuger fluir de les coses. per tornar a sentir la insoportable lleugeresa del ser de milan kundera. marxant a casa amb un somriure molt poc pronunciat sobre els llavis inflats. content, però, de tornar a sentir el gust tant i tant dolç dels seus petons. com el tacte dels seus fins dits aferrant-se a la meva esquena i tornar trobar a les butxaques les cullerades de tendresa que sempre em regala. sense fer preguntes i sense buscar respostes buides de contingut torno cap a casa. sopesant entre les mans el bonic regal d'haver-te conegut, més enllà de circumstàncies i futurs als que ara no vull atendre. finalment, sempre hi ha un dia després. en el que llegeixo coses precioses d'una sinceritat estomacal. i segueixo sostenint el bonic regal entre les mans. llavors penso en woody allen. en el que deia sobre michel pfeiffer i en portades de llibres de color taronja.

àudio: teenage fanclub: your love is the place where i come from

Sunday, September 07, 2008

*summer endings. menorca'08

la formologia dels parèntesi els fa tenir una entrada i una sortida. l'absència d'algun d'aquests dos ítems convertiria el concepte en una altra cosa. hi ha diumenges com aquest en que sents el tacte de la convexitat de la sortida del parèntesi. i el neguit arriba a ser força palpable. la vista enrere em porta a calmes cercades dins la illa precedida per aquest adjectiu. agradables companyies de viatge. amb bromes i confiança adquirida com a banda sonora. barrets de palla i la varietat cromàtica de les tovalloles esteses. sobre sorres fines i bombolles ambientals. amb el vespre extenent-se plàcidament i el bronzejat assentant-se al teu cos. reafirmar el bon gust de la cervesa i de la marca del rellotge que desapareix al canyell esquerra. de passejos de nit pels agradables carrers del port de ciutadella i la frescor d'un baileys amb gel o un san francisco com a pretext. agradables sopars, també, cortesia de la noia amb nom de grup de pop suec com a regal d'aniversari. petites postals per penjar en suros. i tornar-les a mirar d'aquí a un temps. sabent que les bomobolles són efímeres, molt. i encara em costa siturar-me de nou en una quotidianitat desajustada. segueixo intentant-ho.

àudio: death cab for cutie: coney island