john cusack està molt gran a 'high fidelity'. parla de dones, de desamor, d'amor per la música, de marvin gaye i d'stereolab. l'obra de hornby està plena de llistes, frases memorables i llavors de memorabilia. és un film per dissabtes de pluja com el d'avui. on les ganes de fer també estan ennuvolades. més quan cusack li diu a la seva xicota que 'let's get it on' de marvin gaye és el culpable de que ells estiguin junts. llavors l'estòmac decideix recordar-te la seva presència. recordes nits on feies l'amor mentre cantava el mestre del soul i després no podies dormir en tota la nit. moments que a vegades decideixen sortir de la motxilla de records. tot lamentan-te que encara tinguin una forma punxeguda. tardes de cel color cendra i cançons amb tempo baix enterbolint l'ambient. cusack també diu que grabar una cinta per algú és com deixar una relació, sempre es triga més del que tenies previst. bonic exercici, però el de grabar recopilacions per a altres. l'art de triar cançons per regalar a dones de serrell recte. alguns 'mixtapes' propis em venen ara al cap. crec que ja no aguanto més la primavera. tot torna fer mal després de veure pel·lícules boniques amb finals que podrien haver estat.

àudio: los planetas: anuncio para coches

la mitja nit ha passat de llarg fa ja una estona. les nits aviat portaran temperatures agradables i braços nus. tindersticks canten i despleguen pop i melangia només apte per adictes. stuart staples llueix veu afectada i no sembla importar-li. el de notthingham canta i només jo l'escolto. mentre em dedico a mimar imatges enlloc de paraules. autoretrats audiovisuals que parlen de mi. una peça farcida de mitologia i memorabilia pròpia. molt pop, electrònica amable, dones boniques, serrells rectes, tases de cafè, gespa recent tallada, elegància i lletres pròpies i alienes. una taula de sastreria sembla això. encara que enlloc de teixits de colors cru, tisores i agulles, hi ha un cendrer ple, bona música i les tipografies arrodonides d'en segundo. tot segueix en calma, aturat. amb aquella sensació que qualsevol alteració trencaria una harmonia idònia. ceteris paribus. trucades nocturnes amb notes de portishead en directe sonant de fons. i demà, un altre divendres. com a la cançó de mishima. encara que estic tranquil perquè jo ja t'ho he dit. cada dia un poc millor, però. acaben d'arribar martha reeves & the vandelles cantant 'nowhere to run'. crec recordar que portaven diademes blanques en la portada d'un dels seus singles...

àudio: tindersticks: can we start again?

per fi sec sense saber del cert quina hora és. anar i tornar sense aturar. poques hores de son. fitxar, tallar, editar. dinar de peu. viatges en cotxe escoltant entrevistes a publicistes i concursos de hip hop a la ràdio. anades i vingudes. però per fi sec. em miro les mans. les mateixes que un cop certa noia em va dir que eren d'escriptor. el cendrer habitant-se i calma a la vista. dies de vacances, per mi. escric paraules. per recopilar. mots que m'agrada mimar i anar disposant de forma harmoniosa. el tacte agrait de les paraules ben disposades. en minúscula i de forma atapaida. escrites, per fi, des de plataformes amb poma tecnològica i estilística. el meu nou mac que es diu 'segundo', com aquell qui va inventar el 'corriolo'. mitologia pròpia, res mes. primaveres a la vista i a les oïdes. recordant que fa un any de. però de petit em van ensenyar que no t'has d'arrencar les crostes de les ferides que després queda marca. pensaments amb emboltoris de metàfora. en nits de jeure i proseguir la primera novel·la d'agustín fernández mallo, amb títol molt dolç. nits de trucades de l'amic televisiu preguntant com estàs. recordan-te que té una espatlla confortable i unes orelles molt grans. altres persones deixant paraules boniques en serigrafies arrodonides. vespres de converses que tenia en zona blava. recollir el ticket i tornar a pensar en les futudes circumstàncies. sempre hi són. com les dones en pretèrit imperfet d'indicatiu.

àudio: aberdfeldy: heliopolis at night

els vespres de divendres són un bon moment per delectar-se amb la conversa. dos vells amics seien un al costat de l'altre, a terrasses on les cadires metàl·liques grinyolen i fa anys que hi reposen l'esquena. suc de cibada autòcton sobre la taula. veien passar generacions de joves anteriors caminant cap al seu sopar de graduació. recorden el dia en que ells ho van fer. fins i tot la camisa que lluïen. el pas del temps i els canvis. un d'ells diu que no es poden queixar de com els han anat les coses. segurament que no, reflexiona l'altre en veu alta. ell pensa en que l'amor té un clatell molt lleig. l'altre li respondria, segurament, que sí, però que té uns ulls tant preciosos. parlen de música, de pop i de dones. l'un es troba en procés de construir projectes sòlids de caràcter dual, enganxan-t'ho tot amb aquell ciment car anomenat amor. l'altre, però, es veu a si mateix desmontant bastides que havia arribat a aixecar sense adonar-se'n. massa compactades, entrellaçades amb una pasta poc mal·leable i desagradable que coneixen com a desamor. però s'entenen i es besen a les galtes al despedir-se. l'un per marxar a sopars de vi blanc i canapés. saludar antigues universitàries amb flirtejos d'antuvi a la motxilla. marxa dora a casa i acaba la novel·la que últimament tenia a les mans. descansa sense tornar a somiar amb. es lleva per treballar un dissabte més. sota una pluja intermitent que retorna a mullar els vidres del cotxe. la cambrera argentina li serveix el cafè com cada matí d'entresetmana, amb aquell accent que tant l'embadaleix. conversen mentre rod stewart canta 'maggie may'. compta les hores per marxar de la feina mentre dina menjar japonès envasat. dubta entre deixar pel final el maki o el nigiri. gairebé sense adonar-se'n el primer ha acabat sent l'últim.

àudio: teenage fanclub: going places

quan vol marxa, de la mateixa manera que arriba. la pluja és com aquelles amants que no volen que les truquis tu, elles decideixen quan els ve de gust veure't. i la pluja torna vergonyosa en dissabtes grisos. de feina fins al vespre. de multes al cotxe al sortir. el paper groc al vidre del cotxe esdevé la cirereta rància d'un dia d'enuig. de l'estòmac en forma d'enyorança. noies rosses i serrell amb vestits negres cenyits mesos enrera. vespres de militància de barri. sopar al japonès i visites a locals amb nom de cítric. nits de novel·la japonesa i les melodies crepusculars de wilco. diumenge amb ressaca sentimental. endurint la fèrtil terra en que s'havien convertit les bosses dels meus ulls. baixo a comprar el diari desvirgant temporada d'havaianes. tallat amb la llet natural i el cambrer m'assenyala el diari i diu que aquest és el dels intel·lectuals. tot seguit farda amb un altre client del fet de conèixer la traducció d'"hacha" al català. les celles se m'arquegen. treballo a casa entre moleskine, papers, cartulines sombrejades i plàstics transparents. tardes de concerts d'amics a qui vas a recolzar. sentir-se una mica fora d'arreu a estones i pensar en coses molt teves. una truita de bolets i amanida per sopar. i acabes pensant que potser shangai no és pequín. i que bcn no és glasgow.

àudio: casiotone for painfully alone: bobby malone moves home

*photo by annazapatillas...

nits de divendres amb sobredosi de pop. david carabén canta a l'auditori. canta que "qui n'ha begut, en tindrà set tota la vida". sí, parla de l'amor. sí, la frase porta escrita la paraula raó amb lletres vermelles al davant. canta rodejat d'una banda. els mishima donen sentit a la gènesi del concepte. tots toquen amb un ull posat al seu instrument i amb un altre al del company. com els guerrers de la guàrdia espartana. creant ponts musicals d'una bellesa estratosfèrica. tocant amb la meticulositat del qui desfà un vendatge. el pop es fa majúscules i certa màgia transporta els meus peus des del terra fins dos o tres dits més amunt. i la ment no et cap al cap. canten al desamor i imatges inevitables em venen al cap. l'inevitable palpitar de ferides tendres es fa present. però intento no caure en dramatismes i entregar-me a l'èxtasi melòdic de mishima. gaudeixo mirant de reull la meva acompanyant, que mou el cap i simula tocar la bateria amb la mà dreta a les parts instrumentals. m'agrada veure com frueix i la dolçor de la seva companyia. nits de divendres que acaben amb un bon gust a la boca. amb cançons monumentals repicant-me. amb la certesa de que el sol acaba sortint un dia o altre, i la pluja no és eterna. malgrat dissabtes de cel gris. amb feina i aigua de pluja difuminant la vista des de dins el cotxe. camises cares d'hugo boss per vestir i sentir-me elegant. per fer-me creure el valor de les coses pròpies i la miopia amb que algunes se les miren. segueixo amb la feina, deletrejant noms de polítics d'aquí i d'allà. per cert, mai fumaras sol. gràcies...

"qui n'ha begut
en tindrà set tota la vida
qui ho ha deixat
ja no soporta el pas del dies..."

àudio: mishima: set tota la vida

*ninaboy_lost.jpg

m'agraden els objectes que vene precintats en aquells flonjos plàstics de bombolles. hi pensava perquè avui arriba un paquet amb estilisme de dickies. m'agrada la sensació de protecció que envolta el 'gadget' abraçat per les bombolles. pel seu tacte i la seva flonjor. demanaré al transportista si tenen un plàstic per mi. on pugui endinsar-me i passar-hi una temporada. despenjar-me de les agressions externes. on el temps perdi consistència i deixi de ser tant dens com en una pel·lícula danesa. i quedar-me llepant les ferides, guarint-me de tot allò que encara cou. per sortir d'aquí a un temps i que tot hagi passat. que el groc del iode hagi marxat i només quedin cicatrius. que pugui repassar amb la panxa dels dits i somriure per mi mateix. poder passar amb un clic als dits tot aquest temps que encara vaga. un (bon) amic em diu que sóc un cavaller al que se li han acabat les bales del revòlver que més li agradava. i que em cuidi més a mi i menys als altres (a). només puc pensar en la raó que té. en tot. paraules de borges m'arriben aquest matí al correu. amb remitent de certa noia castellana de mirada clara que em cuida. que m'axiuga el xocolata als llavis del berenar i acompanya les seves salutacions i comiats amb un 'guapo' per amanir-me l'ànim. les seves paraules en boca del mestre argent´´i han tingut efectes analgèsics. com l'aspirina al mal del cap. segueixo comptant els passos.

"...que los besos no son contratos
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta
y los ojos abiertos; y uno aprende a construir
todos sus caminos en el hoy,
porqué el terreno de mañana
es demasiado inseguro para planes...
y los futuros tienen forma
de caerse en la mitad..."

j.l. borges

àudio: frank sinatra: i've got you under my skin

*pels 10 anys sense la veu de l'oncle frank...

*after rain, allways all is green...

el terra està fred. sents la humitat que el recòrre sense gaire esforç. no és còmode. és dur i aspre, com fet de realitat. sí, el terra està fet de realitat. la seva part positiva recau en saber que és un límit. que més ja no es pot caure. pots mesurar bé les distàncies perquè no et mous. veus gent que camina molt més amunt i altres que no disten tant. com el cavaller segueixo cercant la virtut. amb passes petites i estudiades. sense presse. llepant-me les ferides i repassant gestos i paraules. almenys agraeixo la sensació de no quedar-me amb ganes de dir coses. jugo a jardiner del meu propi espai vital interior. com quan acaba de passar l'hivern i tot està per sembrar. procuraré no tornar a caure en l'error de plantar flors molt vistoses que en quatre dies es tornin músties. pensaré bé què posar. escoltaré altres jardiners de mans cuidadoses i que crien llavors de bondat. gràcies a aquells que reguen els dies tristos. els que ajuden a aixugar els ulls. els qui regalen un petó o una abraçada. els que s'interessen. els que estan per tu i busquen excuses per no fer tant evident que t'estan cuidant. els qui sense dir res assenteixen. els qui no pregunten perquè ja saben. compro camises cares com a pretext. em fixo amb la iaia que esmorza al meu davant i posa dos tovallons de paper al cul de l'entrepà per no deixar molles. he recordat com la mare em va ensenyar a fer això de petit. el sol torna i bastant atrevit. els death cab for cutie segueixen estant molt aquí. allà on el camí de baixada fa pujada. fa un bon dia per jugar a fer de jardiner. m'agrad el verd dels camps de futbol britànics. m'encanta l'olor de la gespa recent tallada

àudio: the cramps: beautiful garden

You've been in love with her
And went away and broke your heart
Darling, dry your eyes, I realize
That you have got to make a new start

'Cause your baby's gone and left you
And you're making it hard
It's an uphill climb to the bottom
When your love has gone
When your love has gone

Some relationships produce anew
Something about your heart
When I looked at you
All at once I knew
That we would never ever part

Yes, your baby's gone and left you
It's time for you to make it on your own
It's an uphill climb to the bottom
When your love has gone
When your love has gone

Listen, I think you and I can live
We can make some brand new dreams
Darling, take my hand, understand
No matter how hard it seems

Yes, all you've got to do is think about
How hard anyone can try
I've got to get you to try on and on
Try baby, I know
It's an uphill climb to the bottom
Oh, when your love has gone
All you've got to do
Is call me just sometime
I think........fade

àudio: walter jackson: it's an uphill climb to the bottom

*de vegades em passa que te mir

i platges amb cocos que suren

i fons de corall i jardins.

de vegades em passa que t'estim

i veig un dia que comença

dins un camp de maduixes.

de vegades em passa. la imaginació fueteja les ales i se m'escapa. i em porta a postals que no seran. com massa nata a les maduixes, que m'agrada però no hauria. però la realitat, la dels peus arran de terra, està aquí. en dies de molta pluja. on s'apareixen contes i metàfores sobre la història de fer-se gran i fer-se interessant a base de madurar. quan noies rosses de serrell recte et serveien un mos de realitat freda al plat. i sento que tot comença a superar-me. l'estòmac es cargola en posicions imposssibles, quan ella deixa d'utilitzar la segona persona del singular i fa servir la tercera. quan ni tan sols tinc retrets per sentir-me artificialment millor. allà on vam sentir tant algun dia, ara només són dates, llocs, història. penso en que els records duals algun dia deixaran de materialitzar-se als ulls i passaran a fer-ho als llavis. quan les abraçades de comiat deixin de ser tant tristes. i tornar sol a casa conduint. sota la pluja que mulla el cotxe a fora i la que mulla les galtes a dins. fins i tot podent escoltar alguna cançó de facto delafe. de vegades em passa que t'estim. i veig un dia que comença dins d'un camp de maduixes...

àudio: antònia font: camps de maduixes

*D.A.N.C.E.

em poso el llit. relaxo el cos i estiro les cames buscan sinergia amb els llençols. unes pàgines d'una novel·la antiga del meu autor preferit. gentle music men posa un colofó estílisitc sonor al dia. la llum s'esvaeix i compto les hores de son. i de nou, com si no avisés, de nou el rodatge. rítmica electrònica francesa a l'i-pod aconsegueix posar-me de bon humor. el cambrer em serveix galetes farcides de melmelada àcida acompanyant el meu cafè, com a cortesia. matins entre notícies de ministres i ciclons a birmània. algun pensament s'escapa i topa amb formes femenines. dinar ràpid i prefabricat a la feina. dormides al metro envoltat de turistes de cames torrades i boca oberta. la primavera es fa present en els escots de les dones guapes. cares conegudes després de dies. altres que no arriben. algú em parla de sembánces amb amy winhouse; em quedo amb les pròpies. entrades per veure els mishima. plans per al sònar. ganes de veure justice o soulwax i fer de 'hooligan' de l'electrònica. ganes d'escapar mitjançant moviments sincopats de totes les extremitats, sota el llençol dels beats i melodies de més de 130 bpm. necessito algun canvi. i fa dies que formes de tatuatge em passen pel cap. 'totalmente a favor del techno-pop'...

àudio: justice: stress

*es pot veure el vídeoclip a http://poppercamaleons.blogspot.com/

un altre petit espai meu que no havia presentat en societat...

mentre el maig sembla acomodar-se al calendari, les temperatures agradables busquen lloc a l'armari per quedar-se una temporada. aviat ens lleparem els dits després de gaudir de l'agradable laxitut del temps. tot comença a semblar que pesa una mica menys. dilluns aquí. de jaquetes que fan nosa i samarretes que feia temps no em posava. recordo que la duia un dels primers dies de. recordo com ella comentava les figures pictòriques. recordo com jo, seriós i ben plantat em vaig creuar al teu camí. com et convidava a un cafè i desplegava els meus encants. quan parlàvem de coses tontes, i inventàvem algunes altres. no eren mentides, sinó coartades per la conquesta. no ho dic jo, ho diu la cançó del mestre puig. pensaments en tardes del sol amagant-se rera edificis industrials. mirant ordinadors nous amb estilístiques pomes a la capçalera. de fer 'mixtapes' de música virtuals. remenant cançons boniques per dir coses que no encerto a verbalitzar per mi mateix.

'mixtape' per a tardes de maig:

*death cab for cutie: title & registration

*club 8: spring came, rain fell

*gentle music men: cry

*antònia font: estendre sa roba

*aberdfeldy: 1970's

*bobby brown: every litte step i take

*gorillaz: d.a.r.e.

*looper: mondo'77

*bertrand burgalat: ma boîte à musique

*radiohead: idioteque

*rolling stones: you can't always what you want (soulwax remix)

*daft punk: digital love

àudio: oscar's mixtape for may days...

el podeu escoltar a: http://www.oscarvillalibre.muxtape.com/

*avui gasto aquesta cara de tonto.
sort que els dies solen acabar a la mateixa hora...

diumenge de festa entre cometes. de treball extra a l'oficina. sense companyia, sense veure el futbol i a sobre sense veure certa dona per postre. cansat de les hores extra, dels menús de bar on posen sempre patates olioses d'acompanyament. dels guiris que poblen el centre de la ciutat. de las famílies que passejen en xandalls de licra. cansat de posposar. ganes de llit. de que murakami em torni a acompanyar fins a la trobada amb morfeu. després de dies de pont també entre cometes. amb dijous de festa sense treure gaire el nas. de injerir filmografia bàsica. divendres de sopars a la rambla de poblenou amb bones companyies. content de veure que certa gent valora la teva companyia. sessió golfa d'una magnífica pel·lícula canadenca. de la que surto amb un còctel de somriure i agror al final de la boca. retrat fidel de les vides prefabricades i la ignorància perpetrada en certes franjes d'edat. dies de comprar una jaqueta estilísitca i samarretes de rosa 'cool' de marques basques. dispensar diners per tapar algunes mancances. de moment les coses estan així. i els death cab for cutie segueixen fent-me content quan els escolto. res més.

àudio: death cab for cutie: i will posses your heart

un dia de festa arriba. amb hores de son acumulades. llevar-se a mig matí sortint de somnis amb protagonistes femenines. cafès en tassa i diari calent. dutxa tonificant. m'agrada respatllar-me les dents sense mirar el rellotge. cançons d'antònia font per traçar un migdia plàcid. de posar oli a la paella i sentir-lo crepitar. cigarretes al sofà amb les cames estirades. 'the apartment' de billy wilder a la pantalla. monumental film en blanc i negre on els actors fumen gairebé tota l'estona. he recordat el dia que vaig estudiar el seu guió a classe. he recordat, també, com m'agraden les dones amb cabell curt. shirley maclaine és una bonica coincidència. la seva visió en 16:9 resulta magníficent. seu amb les cames juntes davant l'home que la menysté. mentre plora, de forma impassible deixa anar una perla de dimensions estratosfèriques: " oblidava que les dones no s'han de posar rímel quan s'emboliquen amb homes casats". barrets imaginaris em destapen la closca. desfullo la tarda entre discos d'style council i the tams. vespres de converses telefòniques amb persones realment boniques. planejant festivals estivals. després de recordar-me el valor dels meus records i animar-me, li he dit que ja ve l'estiu. terrasses, xancles, festivals i piscines. finalment, ella ha afegit, que també bona música...

àudio: george baker selection: little green bag