*totalmente a favor...

m'agrada la sensació de tornar a casa després de dos dies fora. olors conegudes i el tacte conegut de les coses tornan-te als palmells. capdesetmana de fer l'indie a terres d'interior. gaudint d'hospitalitat i bones companyies. coronades per sobredosis de bondat i afecte d'agradables dissenyadores de la plana. que brinda casa seva, el seu llit i la seva gent. en nits de veure sidonie tocar les seves cançons més primerenques i anglosaxones. de minimal electro al pasternak. excercint hooliganisme i destil·lant whisky en moviments histriònics. de saludar dj's de nom prodigiós que et sorprenen amb lloances a la teva forma d'escriure i demanan-te que no deixis de fer-ho. dissabtes prenent unes primeres bocanades de sol. conjugant plaentment el verd de la gespa amb el blau de l'aiuga. de vitages en cotxe amb l'electropop de cut copy. per anar a escoltar per enèsima vegada els mishima i no cansar-te'n. per emocionar-te amb sanpedro. i sentir els facto delafe a escassos metres. i esclatar alguna cosa dins teu. els records comencen a fer curses de rapidesa per la pell orquestrats per la cara d'aquella qui em cantava allò de 'dale gas!'. i tot torna a superar-me, mentre la gent balla al meu voltant. cansat de topar amb la mateixa fotografia cada cop que intento aixecar el cap. ja és diumenge i sonen petards al carrer. però jo no tinc res a celebrar.

àudio: sidonie: feeling down

*paquets que podrien arriba des de cleveland...

no sóc d'aquelles persones que se'ls dóna bé el fet de no dormir. almenys n'hi ha que porten millor. certes ansietats que últimament retornen i una xafogor que podria prendre a cullerades em trastornen. m'acullo a brillants pàgines de josep pla per conciliar i serenar cert foragitament anímic. tardes d'endreçar fons d'armari. llençant fins a cinc bosses plenes de roba antiga. mentre cruspeixo alguns discos de soul. l'agradable alienat cromàtic de les samarretes dins l'armari és una vista sensiblement gustosa. com el dels escots rectangulars de dones que cavalquen en la trentena. agradables enquadraments per fixar la vista. com fer-ho en plans pel capdesetmana. amb vviatges a l'interior per veure el poparb. gaudir de pop edulcorant i fina electrònica. de dissenyadores hospitalàries ataviades amb estilisme pop. del verd tenis i perfecte rasurat de la gespa de la piscina. i capbussar-te en sensacions estivals i cançons dels beach boys.

àudio: ben folds five: where's summer B?

*"Es un hecho cierto que existen las mujeres, y que a ellas no les crece pelo en la cara. Eso es lo de menos. Porque las mujeres sí que tienen ideales. Opiniones. Principios que no deben ser afeitados. Porque te permiten pensar por ti mismo. Porque te hacen ser único. Porque son, al fin y al cabo, todo lo que tú eres. Por eso, y porque te hace parecer más interesante, lleva barba." http://www.wearbeard.com

assegut al bus que el porta a casa. escoltant una cançó de la habitación roja que una noia li va descobrir fa poc. parla de records duals. de camps magnètics i cançons de magnetic fields. li fa pensar en els recopil·latoris que graba en cd per posar al cotxe, i fer creure que impressiona a les dones que jeuen a la vora. amb un superflu coneixement musical. torna cap a la llar pensant en agradables migdiades. en el paquet que ha arribat amb una col·lecció de nou clàssics de soul. repassa amb la panxa dels dits totes les portades de colors pastel. pensa en la maduresa i ho relaciona amb la seva barba. cau en el compte dels pocs mesos que fa que se li ha tancat definitavement. cerca simbologies i metàfores. i no pot evitar tornar a pensar en. fuig mentalment i disposa l'imaginari en vespres de juliol. en la veu desgarrada de james brown. en coses que li agradaria fer algun dia. en constuir mica en mica un passat que poder repassar més endavant. com li agrada fer-ho amb el periòdic. des de l'última pàgina a la primera. i rasgar sobrets de sucre per llençar-los al cafè, mentre la cambrera somriu al topar-se amb la seva mirada.

àudio: the four tops: baby i'm need your loving

en dimarts que semblen diumenge. combatent aquella estranya sensació de cap i cos atenent a coses diferents. després de dies de molt poca son. de nits de razzmatazz veient the teenagers i el mític jarvis darrera els plats. en companyia de divertits trios osonencs. en diumenges de veure futbol sense emocionar. de cerveses a terrasses conegudes i creuar les cames esperant assentarl'esponjositat de la dialèctica. en dilluns de revetlla. viatges en cotxe per terres d'interior amb bones companyies. escoltant sardanes futuristes de pascal comelade i parlant sobre la genialitat creativa de thom yorke. festes a cases de tres plantes. sobretaules de té amb menta i bromes incisives. de punxar cançons pels qui t'envolten. i fer sonar ben alt los planetas, hercules & love affair o sideral. de techno com a cloendes nocturnes i balbuceigs en transicions dins de bombolles etíliques. per tornar a la ciutat i treballar en un dia de festa. amb ganes de llit. de lectura agradable i d'alguna cançó trista de van morrison, malgrat fa poques hores pensava en certa bondat refrescant en el meu estat d'ànim.

àudio: cut copy: nobody lost, nobody found

*H & me...sónar style....

sobrel'agradable sensació de respirar nit. veure marxar i tornar a sortir el sol. com a teràpia lúdica. nits de sónar, d'evasió físico-mental. moments de memorabilia. de ser les cinc del mati, recolzant el meu cos tullit a la barra. l'enèsima dosi etílica i llavors passa. per sorpresa apareixen a l'escenari, per sorpresa i sense estar en cartell, els mestres del 'bootleg'. amb aquella seriositat estudiada 2 many dj's es posen entre la maleta de discos i la taula de mescles. com el cuiner davant els ganivets. i corro com un boig i m'abandono a la testosterònica activitat d'exercir de 'hooligan' del techno. braços aixecats, bpm's en sobredosis acústiques i passos de ball menys que més acompassats. cloendes histriòniques de nits de sónar. nits d'electrònica amable, techno punxant, house alborístic, química respirant l'àmbient, boniques noies de cabell curt i somriures sintètics. de veure la musa del techtonik, yelle. l'eclecticisme de pinker tones. la magnificència de justice, l'excentrisisme de roisin murphy, el funky-house d'hercules & love affair, el techno desgarrant amb tints industrials de boys noize i tancar amb el misticisme de 2 many dj's. per tornar a casa amb el pes de 24 hores sense dormir. i sentir-te bé, com feia algun temps no feies. per jeure al llit i sentir aquell recomfortant so a les oïdes, l'eco dels beats repican-te.

àudio: justice: phantom

tardes de calor. de sol dipositant temperatura sobre la pell. tancant temes universitaris, tot gaudint ja de certa llibertat estival. amb ganes de poder escriure allò de la laxitud temporal en èpoques de canícula. seguint amb la tasca minuciosa d'anar treient pesos. de fer somriure una altra vegada. i a la porta de casa trobar-te una nena de tres o quatre anyets que em mira, estira el braç al seu pare i diu: "mira papa, un pallasso". per sortir al carrer amb un mitja rialla interna. de parlar amb el manel, el meu mecànic. mentre em pregunto perquè parla tant. perquè mai té pressa i mira a l'alçada del teu coll quan et parla. i planificar sortides. capsdesetmana musicals i revetlles on fer lliscar notes des dels plats pel gaudi dels teus amics. d'aquells que no t'abarquen els dits de les mans per comptar els anys que fa pels conèixes. en divendres de mirar endavant, encara que sigui en diagonal. amb nits de sónar a la vista. justice, franki knuckles, hercules & love affair...destil·lacions electròniques i dosis plaents de beats sincopats. de noies modernes i de ganes de. mentre procuro aprendre de l'art de mimar-me. i regalar-me una hora llarga de gimnàstica tàctil remenant caràtules. i només pensar en trobar alguna raresa, en el nom de l'últim lp de cut copy o en discos de house de principis dels 90's...
llista de la compra:
*stereolab: emperor tomato ketchup
*radiohead: the bends (increïble. recomanació de l'oncle disseyador)
*hercules & love affair: hercules & love affair
*hot chip: dj kicks

àudio: radiohead: high & dry

autoretrat from Oscar Villalibre on Vimeo.

autoretrat...
marvin gaye, moleskine, poble nou, lectura, death cab for cutie, uptight t-shirts, teenage fanclub, rasta, warhol, melmelada de maduixa, music, leonor watling, saint etienne, raquel sans, smeg, tallat amb la llet natural, gespa recent tallada, haruki murakami, edding, truman capote, hugo boss, i-pod, dj shadow, dj, carhartt, 2 many dj's, gimnàstica tàctil remenant cd's...

àudio:
*marvin gaye: let's get it on
*teenage fanclub: sparky's dream
*saint etienne: heart failed
*dj shadow: orgna donor

*bonesparelles.jpg

i la primavera comença a pensar què posarà a la maleta. però la calor no acaba de. et trobes en vespres de dilluns, combinant havaianes i jersei. el cotxe que decideix de funcionar i no saps on deixar les ganes d'arribar a casa. mates of state m'acompanyen amb un so profund al bus. per despertar-me i topar amb la mirada d'una adolescent. per fi, però, arribo a casa. tancant temes i entregues. poc a poc. per intentar deixar ansietats que han decidit tornar. després d'una època de certa agitació sensorial, sentimental i laboral. el cos acostuma a donar senyals. però decideixo medicar-me amb tardes de cames enlaire. converses amb el meu amic televisiu on actualitzem els nostres estats anímics. dones en tercera persona del singular i del plural. i capsdesetmana a l'esquena. amb dissabtes de visita la dissenyadora de roba vallesana. que mostra col·lecció estilísitca en 'show rooms' d'alt standing postural. on veus passar noies amb poca quantitat d'enteniment i menys de roba interior. sopars a cases que voldries per tu.a casa de la noia amb nom de grup de pop suec, mentre la noia eclèctica prepara amanida. sobretaules de cafè i licors exòtics. pregunten per antigues i intentes assimilar els temps verbals. però parlem de música, d'estiu i de bons plats per cuinar. llavors tot sembla una mica millor. la percepció es torna activa.

àudio: hercules & love affair: blind

*qualsevol dia deixo de mirar cap amunt mentre pensi...

bobby, chris, mick, richard, sarah, stevie i stuart. els nois de belle & sebastian tenen una destil·leria de pop intimista a glasgow. omplen piles de música agredolça. d'aquella poc apropiada per un divendres al vespre. de construir ambients i embolcalls, evadir el present del davant teu. tenen gust a tasses de cafè. fan olor a bufandes i a fotografies en blanc i negre de grups de nois i noies. a gespa recent tallada. els violins sempre fan posar cara seriosa. en divendres de tancar setmanes de molta feina i poques hores. amb ganes de passar els dies. de cercar certa tranquilitat mentre esmorzo a terrasses cèntriques. gentle music men a l'i-pod, cames creudes, les fulles tintades d'un diari. cafè amb la llet natural i un deliciós vegetal dels que preparen al bucci's, l'italià de davant de la feina. amb brots de rúcula, ou dur, tonyina o tomàquet tallat en rodanxes. les llavors d'aquest m'han caigut sobre una de les pàgines d'esports. torno a la feina mentre dones nues amb els llavis encesos em visiten en somnis; recordo. i arriben paraules que no encerto comprendre a la safata d'entrada. tot passa lent quan les digestions son pesades. i busco sons de mitja tarda mentre espero imatges que em tornin a visitar. però tot és massa emocional...

àudio: belle & sebastian: there's too much love

les coses boniques han de portar bonics embolcalls. dosis justes d'estètica i plasticitat per recobrir-les i presentar-les. dolces dissenyadores viguetanes em regalen preciositats com aquesta. detallisme pop pel meu audiovisual. acostuma a regalar-me boniques paraules, glassejades amb sinceritat i galanteria. galetes per l'ego, com acostumo a dir. en dimecres de respirar melangia com el d'avui. de bellesa al cap i en històries de condicional compost. com escoltar the sunday drivers a l'i-pod a altes hores del matí. el pop esfèric d'aquella cançó que titulen 'often'. que m'emociona sentir parlar de mirades. d'unir paraules com estimar i encara en una mateixa frase. sentir la bellesa en el sol que escalfa per fi. de cert bronzejat mentre condueixo amb el braç esquerra acaronant el volant. música francesa en vespres de passejar a la vora del mar. on el blau glauc de certs ulls castellans es barreja amb el blau de l'aigua. d'explicar a aquests ulls que tens ganes de passar pàgina. de prendre aperitius sense compromís per deixar la bellesa d'històries en condicional compost. llavors ella et mira i et diu que sí. que t'enten. que les H no es veuen però quan no hi són es troben a faltar.

àudio: the sunday drivers: often

Do you like my ways?
Do you still love my face?
Do you think it's dreadful when I say ...

I think of you often.
Have you forgotten
The way you looked at me
When we met?

*frame1.jpg/històries en cal·ligrafia autòctona. parla de...

inici de setmana de feina a la vista. repercussions físiques de les emocions del capdesetmana. refredats que apareixen com a senyal de cansament i de vivències bronzejant els porus de la pell. vespres de fer feina sobre aquesta meva taula de fons blau. amb 'gadgets' típics fent acte de presència. el cendrer impassible, les tasses que van amb cafè i tornen amb aigua. la poma tecnològica. papers i anotacions amb cal·ligrafia autòctona. agenda moleskine. i música per acompanyar el so encoixinat de les tecles. mates of state no paren de sonar, literalment. descobriment recent molt agradable. m'agrada el 'synth pop' d'aquest matrimoni de kansas. em recorda als meus estimats st.etienne. protagonistes de l'audiovisual ja enllestit que tracta sobre la meva persona. dos minuts i mig de cotidianitat i mitomania pròpia. molt pop i aromes molt meus. i dissenyadores que tenen al forn estilístiques portades pel 'packaging' final. més històries per deixar la consciència solitària. ha arribat a casa un paquet des d'UK amb un lp recopil·latori de directes del gran marvin gaye. venia amb un d'aquells plàstics de bombolles. i he recordat que segueix fent-me falta un de gran. que sigui flonjo i s'hi pugui fumar.

àudio: mates of state: my only offer

hi ha dies normals. dies de no cordar-te l'últim botó de la camisa. i dies estranys. aquests últims poden cargolar-se fins formar un enuig considerable. el temps es desdibuixa. apagues el telèfon i els fets es van succeint com un torrent. com quan agafes la caixa de cereals de la fila més baixa de la prestatgeria del supermercat. i tot et va caient a sobre sense que puguis aturar-ho. mentre saps que encara queden caixes per caure vas rebent el cop de les primeres. el cor sobre la taula i les paraules sortint des de l'estómac. embolcallades amb una mescla agre de ràbia i retret. disparant fletxes en forma de veritats com a punys. ja sabies que faria mal. de sobte em trobo amb paraules gruixudes a la meva boca. construccions verbals que van deixant-se caure. en perfecte ordre i sensatesa establerta. dins un discurs coherent i sòlid. tot surt; la merda sura i es queda a l'ambient, ingràvida. sense sentir-me millor per haver d'assecar llàgrimes a galtes alienes. ni per sentir el tacte de les meves. ni tan sols per sentir-me terriblement gran i enorme al seu costat i empetitir-la. mentrestant, el destí segueix sense donar-me senyals perquè me'l cregui. però agafo aire per enèsima vegada. miro la caputxa nua del bolígraf sobre la meva mà dreta, i em sento bé per aquest punt i a part tant estilístic i enorme que acabo d'escriure.

àudio: teenage fanclub: tears

la llum és tènue. la nit molla i l'ambient respira certa humitat. un cigarret encès i marvin gaye. se m'acumulen les paraules al cervell quan sento aquella veu. deuria ser un déu o alguna cosa semblant. com pot, una veu, dir tantes coses. transmetre tant i tant. donar tant sentit al concepte de 'soul'. la música de l'ànima. la que desgarra i es cola pels forats de la pell amb un facilitat pasmosa. aquella que va directe a l'estòmac, on els sentiments s'escriuen amb majúscula. i les conseqüències seguides de punts suspensius. de nou melodies i records. escoltar, sentir, recordar, pair. quatre formes verbals, dues de primera conjugació i dues de tercera; intercalades. bromes de la mètrica i les casualitats. les mateixes en les que m'agrada creure. amb elles o no marvin segueix cantant. segueix sent déu. una veu negra que recordar, com cossos nus de dones boniques oferint-se mentre ell desplega el seu soul de mides inabraçables i sensibilitats fregint les puntes dels dits...

There's nothin' wrong
With me lovin' you
Baby, no, no
And givin' yourself to me can never be wrong
If the love is true
Oh, babe, ooh, ooh

Don't you know
How sweet and wonderful life can be?
Whoo-ooh
I'm askin' you, baby
To get it on with me

àudio: marvin gaye: let's get it on

* sempre he volgut tenir una smeg...

fa dies que un conte em ronda les entranyes mentals. es troba a mitges a cal·ligrafia manual a la moleskine. parla d'un home que és conscient de lo poca idoneïtat de prendre decisions en diumenge. d'un home que escampa els seus records duals sobre la taula, per mullar-los amb el cafè. apareixen els death cab for cutie com a bso. ho atribueixo a la fascinació personal que recentment he adquirit cap aquesta banda. des de ja, de culte indie. recordo conèixer algun tema com el 'champagne from a paper cup'. però recordo quan vaig escoltar el seu nou 'single'. 'i will posses your heart' diu molt d'ells. un senzill de 8:35 minuts, on ben gibbard no comença a cantar fins al minut quatre amb trenta segons. la melodia creix, crepuscular. fins que es fa enorme , inabarcable. t'escapa de les orelles i t'infla el cervell. pensaments d'un dimecres de matinada. després de veure l'indy al cine i pensar que a vegades les coses ja estan bé com estan. després de passejor pel centre de la ciutat i creure haver vist algú un parell de vegades. ja està llest un nou mixtape pel més de juny. pop suec, britànic i autòcton. alguna sorpresa del nord, un poc de soul estilístic i esquitxos d'electrònica amable. coses meves...

'june's mixtape tracklist':
1. MENOMENA: rotten hell
2. DEATH CAB FOR CUTIE: crooked teeth
3. GENTLE MUSIC MEN: happy days
4. ABERDFELDY: heliopolis at night
5. THE CARDIGANS: i need some fine wine
6. ANTÒNIA FONT: love song
7. SMILE: summer of 92
8. MARTHA REEVES & THE VANDELLAS: nowhere to run
9. LOS PLANETAS: que puedo hacer
10. THE WANNADIES: you and me song
11. MAROON 5: makes me wonder
12. JUSTICE: D.A.N.C.E.

disponible a:
http://oscarvillalibre.muxtape.com

sona miss kittin a la ràdio. electrònica sincopada des d'ones hertzianes. penso en sessions de dj per punxar cultura auditiva. imagino sessions amb daft punk i remixes elèctrics de soulwax. imagino tatuatges d'smileys amb auriculars gegants. nits de belleses contornejant-se i jo posant cares com les de la foto. ganes de pitjar el 'forward'. deixar enrera vespres de belle & sebastian. de les parets de casa vigilant i delimitant l'ambient atorgant certa sensació d'ofec. gaudint de certes rareses pròpies. com comprar samarretes 'oldies' de maradona o d'altres amb estampats en dos colors de haruki murakami. de posar música francesa per dotar-me de bellesa i cert ambient estilístic. quelcom semblant a bertrand burgalat o stereolab. els dies segueixen substituint-se els uns pels altres. inalterablement. tot cou massa encara. però si es posa iode a les ferides cicatritzen millor. soles triguen més a curar-se. ja ho deia la mare i tornava a casa amb els genolls pelats. avui hagués fet 64 anys. també, avui, hagués demanat una abraçada a algú. però bé. créixer serveix per portar coses com aquesta. i entrades sobre el front.

àudio: joan manel serrat: mediterráneo
*per si tenen àudio allà dalt...

dies de migranya. d'aquella sensació punxaguda a la part posterior del cap. sensació d'aplacament i poques ganes abraçant-me. les cançons de cat power no fan més que encendre les ganes de ficar-me la llit. perdre'm entre els llençols i deixar certa merda fora. oblidar les circumstàncies que farceixen els dies actuals. gaudir de l'autarquia de les fundes nòrdiques. deixar entregues, lectures, pluges, vicis, melangia, mirades romboidals i altres coses que poblen el cap. sort de persones que amaneixen els vespres de dissabte. amb cultiu d'amistat al voltant de taules ben parades, a casa de la noia que tenia nom de grup de pop suec. l'amic dissenyador que ens prepara un sushi deliciós. copes de vi blanc de la terra i innumerables gots de cervesa. cafès en cafeteres individuals i purets amb gust de vainilla. converses de bagatge lúdic compartit, vivències que van ser i grups d'electrònica i pop experimental. partides de trivial entre sexes com antigament. diumenge damon albarn cantant tot disfressat de dibuix animat. de concerts de le pianc amb la petit glaçonet. i el seu xicot/baixista em regala un preciós single del grup en format vinil, amb un packaging altament gustós. i marxo a casa en busca de pau. i com a la cançó de los planetas. he passat per davant de casa seva, encara que no més de vint vegades...

àudio: radiohead: how to dissapear completely