última dia d'agost.un agost que marxa sense grans grandiloqüències al seu darrere. certa falta de sabor. setembre ja espera amb les seves festes, els seus col·lecionables, les seves tornades i les seves pluges reparadores. com a la cançó de mishima. uns darrers dies de certa racionalitat emocional. del tacte del benestar rossant-me els porus de la pell. redescobrint sensacions que jo mateix havia barnissat amb pols. sopars grupals de comiat estival a la platja. entre mantes, amanides i truites de patata. baileys amb gel acompanyats de la foscor de l'aigua i el regust estrany de cloenda. caps de setmana de treball rutinari. de passejar pel centre i no deixar el vici de mirar qui hi ha a les terrasses. de comprar discos de northern soul i 'scottish pop'. de veure a revistes que teenage fanclub tocaran al bam. i estar a punt, ho prometo, de vessar una llàgrima o alguna cosa semblant. vespres de calma casolana veient films recents de tarantino. apaudint la sev bso farcida de 'hits' de la stax i de plans seqüència amb converses al voltant d'una taula plena de viandes típicament nordamericanes. i ja diumenge. amb poques noves i amb, de nou, cita parraoquial per veure el nostre mésqueunclub. m'agrada l'olor a setembre intuint-se a les fosses.

àudio: toots & the maytals: 54-56 was my number

ressaca espiritual en comprimits mastegables en format de dilluns. bandes sonores d'anades i tornades. de viatges en bus, de pujar escales. de prendre cafè. de tornar a casa i sortir-ne. de pujar, també, el volum del l'àudio de l'auto. i baixar-ne els greus. musicalitats d'acompanyar escenes embotides amb quotidianitat. amb jornades de poca feina i dinars de bones viandes i millors companyies. suma d'egos de girar-se per mirar a cada costat de la taula. tardes que regalen un sol de banyar les llambordes sense malmetre-les. les que acompanyen un servidor que entra a la seva botiga de discos preferida. remena els ep's d'oferta a 5€. que es delecta amb les seccions de b-core i jabalina. que manoseja caràtules farcides de 'down tempo' i house francès. pregunta, un servidor, què està sonant, al dependent. aquest contesta calvin harris. el memoritza. s'enduu en una bossa de cartró, com les que li agraden, un estilístic recopilatori d'italo disco dels anys 1977 a 1985, i el 5è volum, de formidable 'packaging' i disseny, del dr.lektroluv. arriba a casa, i s'estira al llit a escoltar-los. quan sense pressa arriba al vespre i sent ganes de sortir de casa.

àudio: freddy the flying dutchman & the sistina band: wojtyk¡la disco dance (part 1)

*calvin & steve jobs...

la substancialitat dels canvis persevera interiorment. en etapes de major intensitat o de menor insistència. alguns es couen a foc lent. d'altres prenen l'impuls com a motor i com a rotor. de moment vaig prenent mides per la mencionada substancialitat que ara em convida a passar. en diumenge de finals d'estiu. on l'adjectiu agradable manté un bonic flirteig amb el substantiu temperatura. i m'agafa per llevar-me a quarts de vuit del matí per veure partits de bàsquet. fer passejos per aquest barri semi-perifèric. creuant-me amb homes que em treuen deu anys, vesteixen xandalls de futbol i empenyen carrets. me'ls miro bé per no arribar mai a semblar-m'hi. i preparo tomàquets farcits per dinar. per després fer veure que no veia venir la migdiada des del sofà estant. passant la tarda entre paraules escrites, sèries americanes i l'electro efervescent d'owl city i el minimalisme sintètic de crystal castle. tot plegat per acabar treient el sedàs dels canvis i avaluar-ne la textura. mirar-ne el color del pòsit. i t'agafa per tallar-te els cabells i abandonar els plats de punxar durant una temporada. segur que demà encara trobo algun pèl a la pica.

àudio: owl city: captains and cruis ships
*les descobertes sonores venen de 'niño prodigio'...talentós dj i estilístic dissenyador
http://www.myspace.com/dj_prodigio

a vegades passes la vista cap enrere. a vegades sents la tibantor del coll aconsellan-te que abandonis el gest. d'altres les articulacions flueixen i l'acció esdevé plaent. el cap em marxa cap a fa just un any. en viatges en cotxe en companyia de bons amics. amb bandes sonores de techno, d'alcohol i anades a dormir quan el sol ja feia estona que governava el cel. llavors torno al ara amb altres prespectives. sostenint a les manes les ganes de no veure a ningú. de no poder comptar les hores sense mantenir una conversa. tampoc em preocupa, però. a vegades venen de gust aquesta mena de coses. fluctuant en vespres d'escoltar soul vingut nashville. escoltant veus com les de lucille mathis o sam baker. creades per emocionar-te. i matins encetats de nou amb the new raemon dient 'que nunca nos dijeron que este chiste no tiene puta grácia...'. baixar al carrer per comprar fruita, tomàquets en branca i una farcell d'espàrrecs verds. després recolzava el braç esquerra a una barra d'un bar dels pocs oberts. la tv de fons donava el número guanyador de la loteria. havia caigut a un petit poble del nord d'espanya. intrigat, pensava de què em sonava el nom d'aquesta vila. i mentre el gel desfeia el cafè ho he recordat. llavors he marxat mentre pensava en allò de les casualitats i com sembla que a vegades aquestes no et deixen oblidar...

àudio: lucille mathis: i'm not your regular woman

esports a la tv. saltejats d'espàrrecs verds a la cuina. i soul de smepre a l'àudio i the new raemon sonant força, després de deliberades recomanacions. i escoltar un cantautor modern que deletreja veritats vitals embolcallades amb ritmes que abracen pop, flok i indie en distàncies borroses. nits de passejar per gràcia. menjant piadina a places agradablament poc concorregudes. per tornar a casa amb cert rossec a l'estat d'ànim. en dies que per fi convino bones amb regulars estones. fruit de l'exercici emocional de no treure el regle per mesurar els sentiments, i de càpsules d'un color blau pàl·lid que m'encarcaren el cos. l'agost que ja comença a posar-se de cul per marxar i, amb ell, la seva calma urbana que tant adoro. a vegades torno a escriure i guixo la moleskine amb històries de veracitat al gust del consumidor.

I quantes setmanes et vas pasar
Amb el “no vull fer-te mal”
Passejan-te'l per la boca.
I tant jugar i fer-lo ballar,
Entre les dents i la llengua,
El vas acabar per esquinçar.
Sense més remei que mastegar-lo.
Per acabar mirant-me
Amb cert posat de pena,
I haver-te’l d’empassar, sencer.
Hauries d’haver pensat abans
Que aquestes coses tenen un mal digerir,
I, a sobre, acostumen a tornar.

*com l'allioli-19/08/2008-

àudio: the new raemon: tú, garfunkel

"quina delícia, fa un dia de ple estiu. que m'omple de pau el palau..." mètriques tal com aquesta deletrejant-se a l'i-pod. cançons de sanpedro, cigarrets de manufactura i cames nues i estirades. mentre el vespre porta brises fresques i paisatges embriagats de diferents intensitats de verd. moments a pobles de muntanya gaudint del calor familiar. de cartes, de sopars a la fresca, de calma en dosis necessàries. de passejades per la plaça major de vic. i comprar una edició de 1976 de 'rayuela' de júlio cortázar. de dinars amb cassoles de rap i llamàntol, del tacte de la gespa i de l'agradable absència de la pressió del rellotge. no he pogut evitar pensar en quant t'agradaria estar aquí. imaginar algun paratge per ensenyar-te. entel·lèquies afilades que obren ferides ja cosides. però cada dia noto més l'esforç per sentir el tacte d'un timó entre les mans. desgastant dies per posar ordre i etiqueta a les coses. endreçant sentiments. escoltant persones de bata blanca que alimenten la meva pròpia coherència. que em recepten paraules que sonen a fluir i a bonança. perquè començo a fer-me conscient que haig de deixar certs vicis. i que borges té molta raó...
"y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende a construir..."
àudio: sanpedro: focs artificials

*tecnologia escriptiva. pilot v-ball 0.7

estius que van passant. amb cert 'flow' vital i temporal que deixa entreveure una cotidianitat, que va cuinant-se a foc lent al darrera. per servir-se templada i sobre estovalles de color setembre. un agost que succeeix, d'anar passant i ratllant dies al calendari de la feina. dies de preparar amanides i tallar els tomàquets en rodanxes. de sopars en petits grups de 'wok' i nigiri. de cigarretes adobades a la fresca. de compres de mitja tarda d'estilística tèxtil. de trobar el disc de gentle music men que feia tant buscaves. de parlar amb certes dones amb les que feia temps que no ho feies. de mossegar-te la part inferior del llavi. de lamentar pèrdues com les d'isaac hayes o bennie mac. d'escoltar molt soul per les nits mentre desfulles l'intent de beneir alguna brisa despistada. de barbes perfectament rasurades i noies portadores de preciosos escots passant ben a la vora. de comprar entrades pel concert de queen a l'octubre. de planejar escapades. de tornar a veure futbol. de passejar en bicicleta i saltar-te algun semàfor. perquè és incòmode parar el teu trajecte a pedalades. llavors penso en la incomoditat de parar-se. i es construeixen metàfores dignes de ser-ho.

àudio: august mixtape. 12 songs, 45:09 minutes / play!

*kate nash: foundations

*the kooks: ooh la

*leslies: take a look

*the lucksmiths: synchronised sinking

*fats domino: ain't that a shame

*los planetas: juro que nunca volveré

*the kinks: superman

*le sport: it's not the end of the world

*los campesions!: you! me! dancing!

*mgmt: kids

*d nice: crumbles on the table

*al green: l-o-v-e (love)

acabo d'arribar a casa. una sorpresiva i agradabilíssima brisa ha apargeut al llevar la cortina. després de quatre gotes de pluja reparadora. en principis de setmana de passejar sota el polar clima de centre comercial. comprant estilística roba interior CK. llibres per regalar i una mica de melomania express. enganxat a sèries de tv americanes que em resistia a veure. guionistes de ments realment entortolligades. com la meva potser. penso en certa amiga que em va dir, amb la seva candidesa efervescent, que jo era algú imprevisible. àdhuc, estrany. raresa positiva. ella sempre em diu coses que mai m'havia dit ningú abans, com quan un dia em comentà l'afilat dels meus ullals. jo només obrí els ulls i vaig assentir. coses en les que les dones tenen capacitat per fixar-se. pensaments d'abans d'anar a dormir. després de sopars agradables a casa la meva germana. celebrant els anys que el pare va cumplint. regals vinguts d'itàlia i bromes de connotació estrictament familiar. tornar a casa i certa serenor agraida. però ja no còrre aquella sorpresiva i agradabilíssima brisa.

llista de la compra:
*mgmt: oracular spectacular
*fleetwood mac: fleetwod mac / mr. wonderful
*the drifters: dance with me
*radiohead: ok computer

àudio: the drifters: memories are made of this

poques coses canvien. un diumenge més de velocitat dièsel. d'esdeveniments per venir i tedi vital habitant. els records creant crostes de les que deixen ferida al marxar. perquè sopes un divendres a cert local italià per casualitat. i miro de reüll la taula on havia assegut amb boniques companyies. compartint amanides de pollastre i foccaccia. repasses fotografies i apareix de cop la seva cara. llavors ets conscient que certes coses encara couen. encara. intents d'evasió en dissabtes a pobles de la costa. a cases d'amics hospitalaris. taules ben parades i dolços i licors germànics de postre. sobretaules allargades amb cafè. vespres de barbacoa i l'escàs pes del temps a l'estiu. caramelitzant la ceba a les brases i vins del priorat en gots de mesures poc apropiades. per acabar de nou una setmana amb calor fent-se massa present.repassant de nou amb els dits aquelles coses que no encaixen. els teenage fanclub canten ara aquí. segueixo gaudint de l'agradable tacte del pop escocès a les orelles. mentre l'estiu segueix desfullant-se espero un setembre de pluja reparadora i tonificant. de tovalloles netes vora la dutxa i l'engrescador aroma de plans a la vista.

àudio: al green: l-o-v-e (love)