*jerseis que lluir aviat...by dickies

amb les cames creuades i allargaçades. travessant la mitjanit i llençant la cendra a un pot buit de iogurt. poses de cotidianitat, pijama a ratlles i de dilluns qualsevol. pensava en el dia i els seus moments. en els silencis. en els despertars. en les migdiades i les visites al dentista. pensava també en com descriure la sensació del cos després de sentir certa veu en tons amables al telèfon. em falten paraules, o no atino a posar-les en una composició justa. una sensació semblant quan algú diu el seu nom per equivocació. i acte seguit mira a terra, intentant disculpar-se amb una mirada que no atreveix a oferir-te. inici de setmana amb dos dies de poca son. de pensar en discos que comprar. llegir a kiko amat parlant de 'los chichos de los discos' em deixa un somriure als llavis. vespres de mesqueunclub que destrempen als més optimistes. la meva mà marcada per dos cops al vidre de la finestra. la meva copa de cervesa buidada masses vegades. o potser el problema rau en omplir-la? suc de cibada en excessos i els dimoniets del cap revolotejant. però segueixes creient en certa manera de fer les coses. encertada o no, però teva. i llavors decideixes marxar sol cap a casa. avui certa ressaca. i aquesta nit veuré al mestre laurent garnier. un dels mestres i dels que sostenen algun que altre pedestal mental particular.

àudio: bobby brown: every little step i take

cares conegudes farcint els dies de cloenda setmanal. divendres de festa sota un sol incrèdul. calor palpable al carrer, on les joves s'entreguen a la desfeta de capes de roba agraint la vista als vianants de vista atenta. cafès a l'antiga facultat amb antigues companyes. la terrassa del bar segueix al mateix lloc, com la nostra taula. entre les mans un títol de politòleg amb el que no sé que fer, però t'encen la llumeta de l'orgull. vepres de sopar al japonès de capçalera. nigiri, sushi i vi blanc. copes de whisky a locals coneguts on acabes sortint de festa amb els cambrers. i companyies estimades davant la barra. l'amic economista i la noia que menja sandvitxos de formatge. quatre hores de son sota bombolles etíliques amb tornada a casa farcida de tentines al volant. matí de front estrenyit i la senyora ressaca saltant i campant pel teu llit sense recordar haver-la convidat. viatges a l'interior per calçotades multitudinàries. el meu amic d'ulleres de pasta de marca blanca excerceix de gran amfitrió. somriures, carn a la brasa, copes de vi i taps de whisky. confiances que s'estrenyen. repartint salutacions i descobrint indicis de panxetes sumament eròtiques. amigues de mirada clara, amics del nord i amics artistes. brillants confrares de taula i protagonistes de bonics dies de sol de capdesetmana...

àudio: death cub for cutie: the alcohol diary

* designed by annazapatillas
(a.k.a. "cuinera de rissotto"...)

amb els punys de la camisa ven cordats. posat seriós i ulleres de sol. caminant entre l'ambient foragitat del centre de la ciutat. olor a roses i a merchandising literari. dinar al centre amb amigues de mirada clara que escampen sinceritats sobre la taula. porteja quatre roses satisfeta pel carrer. em regala un llibre sobre guió de cinema comprat a una d'aquelles llibreries de barri. sol inundant les llambordes i tenyint-les d'una llum clara que ve de gust. veus mitja melena francesa darrera d'afamats escriptors. no podia quedar sense flor certa noia portadora de mirada geomètrica. el tacte de la seva abraçada sincera i el seu aroma de perfum car perduren una estona. tornada a casa amb la mirada endavant i el pensament enrera. regals a casa i rebo dues novel·les d'agustin fernández mallo de molt desitjable lectura. vespres de parròquia, cervesa en copa i un dit d'espuma. futbol tot deixant la racionalitat dins el cotxe. passa el dia i el nou es presenta amb una catifa de poques hores de son. barry white em desperta. companyes de feina et diuen que fas una cara trista. sonava una cançó de counting crows al bar on esmorzem. surts al carrer perseguint les parcel·les del sol, i el cap mirant cap al davant.

àudio: wilco: impossible germany

racions de casualitats per seguir creient-hi. dues petites jovenetes parlen d'un servidor i a l'instant apareixo pujant les escales. llavors les emes de les seves inicials s'eixamplen al somriure. camino pel centre amb la noia amb aròmes de prèssec i parlem d'antigues universitàries. d'aquelles que acompanyes la pronúncia del seu nom, amb la part baixa del llavi lleugerament pressionada per les teves dents. mentre parlem d'ella passa per davant nostre pujada en una bicicleta de passeig. sense cistell de vímet, però. les casualitats segueixen estan allà. es mostren escuetes, com les dones interessants. com les cançons que feia temps estaven a l'imaginari, però de cop se't tornen a posar al davant. l'essència canvia i les veritats agafen formologia de puny. les rimes semblen més consonants i les armilles de ferro et toquen els peus. blaus en convinacions estilístiques per vestir un dilluns lent. clos amb l'esport de sempre. amb la suor coronant els teus pòmuls. i la vermellor típica de 'hooligan'. dies de sol. de flors que et quedaras amb les ganes de regalar...

àudio: love of lesbian: los colores de una sombra

"ya ves te estoy mintiendo,

ya ves no lo he podido aceptar

que aún te eche de menos

y este menos vaya aún a más"

algú que condueix sota la pluja. cançons dels smiths sonant a l'àudio mentre es mira el pentinat al retrovisor del cotxe. l'asfalt moll fa lliscar els pneumàtics amb facilitat. com l'aigua caient del cel evoacnt posatls molt bucòliques i poc pràctiques. algú enyora recorda certes cares fent de copilot i reviu complicitats adquirides. mentre passa de llarg per la primera sortida de l'autopista, quan abans no ho feia. en un diumenge més de digestió lenta. dinars familiars a ciutats vallesanes. bones viandes i restes de vi. migdiada gairebé com a casa per recuperar la forma mental. després d'una nit de boniques cares conegudes. amb noies de somriure enlluernant. de noies conegudes i antigues. cançons de bloc party i radiohead. de conversar al portal de casa amb un bon amic de forma espontània. parlant de passats, pors presents i pocs futurs a la vista. com els nois de trainspotting quan van d'excursió al camp escocès i es caguen amb els anglesos. avui en una entrevista al magazine, lluís gavaldà explica que no ha gaudit del diumenge fins que ha tingut fills. era un dia de la setmana que llençà durant vint-i-cinc anys. no sé perquè, però avui tothom em paralva de fills. acabo de tenir un calfred...

àudio: the smiths: how soon is now

http://www.myspace.com/gentlemusicmen

el carrer segueix soportant gent sobre les seves espatlles. gent corrent, i no com a gerundi. gent que crida per parlar. gent que escolta música enllaunada a l'i-pod a volums exagerats. gent que parla amb el mòbil mentre veu al seu interlocutor tot fent escarafalls. algú amb les cames creuades escolta melodies pop a la parada de l'autobus a quarts de set del matí. pensa que podria arribar a plorar, sense dramatismes, però. sobretot quan cançons tristes es tornen autobiogràfiques i fins i tot li fa mandra posar cara de sorpresa. noies joves que diuen escoltar música de tot tipus i apilen els cd's per intensitats cromàtiques i no han anat més enllà de moby. creuo les cames a la sala d'espera del dentista. lectura tranquila de la premsa del dia malgrat el fil musical. segueixo doblegant en tres el diari després de comprar-lo. crema de verdures i escalopa per sopar. res de postre. diuen que el desamor provoca desgana i aplaca els gustos. tanmateix, mai m'han agradat les cançons de suposat amor, que s'escolten a emisores amb xifres al seu nom, i que parlen de vides que mai seran de qui les escolta. pijama i violions dins de sonoritats esfèriques per cloure...

àudio: gentle music men: universe

*keith haring

la pluja passa després de temps. deixa a l'aire una olor característica i netedat a l'ambient. recordant a vespres d'estiu a paisatges d'interior. l'aigua en plans zenitals neteja la brutícia dels carrers i se l'emporta a algun lloc diferent. tardes de còrrer per aixoplugar-se. de sentar-se a últimes files i vessar lletres a la moleskine. parlant amb noies que et recorden les teves sobredosis d'ego d'un temps ençà. pensant en escenes d'un home viatjant en cotxe. seriós i ben vestit. camisa a ratlles i pantalons de pana fina a conjunt. a l'àudio sona alguna cançó de pop autòcton, on les veritats semblen encara més properes. quan les paraules es tornen més punxagudes i més capaces de penetrar a la pell i tocar alguna cosa anomenada ànima, situada entre òrgans indefinits. condueix amb la mirada fixa a la carretera, sense haver de prendre gaire atenció als elements de la circulació. l'enèsim cigar entre els dits mentre l'auto llisca sobre carrers coneguts. somriu per ell mateix al passar per davant d'aquell petit restaurant italià, on segur trobaria una taula ben parada per a dues persones. també amb la floristeria amb tot de geranis al peu de l'entrada. aquella que traspassava capcot en dies de reconciliacions i no li calia preguntar el preu d'un ram de margarides.

àudio: diana ross & lionel ritchie: endless love (soundtrack version)

"has sidola chica que más me ha gustado en años, pero no puedo, ni quiero seguir sufriendo viendote con cuenta gotas, disfrutando de tu risa, detus labios, de tus ojos cansados, de tu porte solo como medicina de choque para luego pasar largas travesias revolviendome como un adicto. creo que te hubiera hecho feliz, creo que un par de veces hasta te llegué a querer. pero tu no quieres que te quieran y lo dejo. me retiro y algún dia puede que de "casualidad" te encuentre en alguna deesas calles estrechas que tanto te gustan para "perderte" y "esconderte"y seas alguien a quien quise en un buen momento de mi vida. que puta mierda que la gente nunca se encuentre en el momento adecuado"

feia molt temps que guardaba aquestes belles paraules. em resistia a posar-les. per la seva cruesa, per la seva interpretació, per complexes. però la bellesa està per exhibir-se. i no són meves. coses com aquestes les escriu un tal miqui puig. dedicat als qui s'omplen la boca sense conèixer. disculpeu cert regust amarg en les paraules, però és el que toca...

àudio: los planetas: segundo premio

*moleskine...

hi ha dies en que els somriures propis resulten una mica més car. potser pel cansament. per poques hores dormides i restes de l'esport amb els nois. potser perquè algú et diu que li agraden les pelirroges, tu li contestes que t'agraden les morenes, però penses en un rossa. potser per certes ganes de desconectar. encara que els esperits melangiacs acostumem a no necessitar motius per treure del diccionari propi paraules com moix o capcot. morenes enquadrades en diademes estílistiques t'alegren la vista, mentre mires dissimuladament el seu escot, avui generós. amigues d'ulls blaus i castellans a parts iguals que et despedeixen amb una abraçada que beneres. perquè no la demanes i és regalada sense demanda prèvia. cites per apuntar a l'agenda just quan tens ganes de desaparèixer. de perdre't sol en sales de cinema. fruir de l'anonimat que otorga l'obscuritat, amb l'única il·luminació de films en blanc i negre. ganes de resets mentals. de noves prespectives i mirades amables. de deixar de voler ser misogin i acceptar que, sovint, les dones no escolten quan parles, ni s'escolten quan parlen.

àudio: mgmt: time to pretend

*the greatest...

quan els dolors desacceleren certa brillantor es fa presente. torna, mica en mica, la forma normal a les meves genives i, de retruc, al meu estat d'ànim. dissabte de llevar-se amb tretze hores dormides com no recordaves. son amniòtic per recuperar. quan et despertes amb una obertura d'ulls d'un centímetre emmarcada en somriures de plaença. gairebé com els despertars post-coitals i boniques dones descansant al teu pit. de neteja per casa. d'escoltar death cub for cutie una i una altra vegada. grabant recopilacions molt meves en cd. regalar cançons de memorabilia pròpia és preciós. miqui puig diu que li agradaria recuperar les cartes d'amor escrites a dones i les cintes de cassette grabades per algú. sopars a àtics estílistics als voltants del centre barceloní. d'amigues que s'independitzen i cuinen amanides amb mermelada de maduixa i pollastre amb herbes aromàtiques. d'aparcar el cotxe molt a prop de cases que sovintejaves i el mòbil et crema a la butxaca. i diumenges de dinar en família. de cassoles de rap i cançons the prisioners a l'àudio. films per anar a veure al cine. esperant sms que no vindran però que no et deceps perquè ja ho esperaves. i encara m'he de sentir dir algunes coses...

àudio: the wannadies: you & me

*fcdp's dancing team. lyric & funk style.
when work is funny...

mentre mires una llum rectangular fixament, intentant pensar unes altres coses, l'home vestit de blanc s'abraona sobre tu. et diu, amb una pretesa veu càlida, que aixequis el braç si et fa mal. a l'altra banda, l'infermera de més edat de la que aparenta i de cabells menys rossos del que es veu, va fent que sí amb el cap. l'aparell per drenar la saliva aconsegueix posar-me nerviós. finalment, però, tot plegat aconsegueix calmar-me. el doctor m'explica què és una gengivitis severa i cerca efectes causants. per sort no em pregunta on vaig ficant la boca. ara tot millor. no recordava un dolor semblant. tanmateix, tot va tornant a la normalitat. amb dies de cançons de looper i el seu pop farcit de beats. baixant per carrers de bcn de nit, amb els peus en una direcció i el cap cap a una altra. recordant com fa res baixaves per aquest carrers amb somriures de mides insultants. marques a la pell per retrobar-les d'aquí a un temps i delectar-se amb l'exercici d'haver après quelcom. m'esperen dies de recuperar ritme. un llibre de murakami per encetar. robes que lluir. i algun somriure per regalar...

àudio: looper: money hair

*genius at work. with micky mouse's headphones

un dilluns qualsevol. la realitat es presenta puntual a les 6 del matí. et fa sortir del llit i t'encara al carrer. et refugies en cançons intentant evocar ritmes ballables. un punt de melangia a l'ambient. que et fa pensar en la necessitat de l'aixopluc d'una abraçada. de la calidesa de braços aliens, al que ets capaç de posar nom. llavors mires el calendari i tot s'alinia. hi ha canvi de lluna. tot encaixa i somrius per tu mateix recordant que les casualitats no tenen presumpció d'inocència. algunes bromes laborals t'arrenquen somriures i et recorden la pròpia follia. dimarts de mal de queixal que t'aplaca. de pensar en esmorzars en bars de carretera. a la sortida de la feina exerceixo compra de música analgèsica en comprimits per l'evasió mental. mentre practico plaent gimnàstica tàctil remenant caràtules sona la cançó de b-movie. i penso en serrells rectes amb diademes estilístiques. reflexiono, llavors, sobre la idoneïtat de relacionar melodies i noms de dona. s'hi pot fer alguna cosa?

llista de la compra:

* the cardigans/the best of (genial 'packaging')

* jamiroquai/high times-singles 1992-2006

*death cub for cutie/transatlanticism

*marvin gaye/soul legends collection

*jackson 5/anthology

*motown 1's

àudio: the cardigans: after all

tardes de diumenge. amb les corresponents metàfores de sempre. d'escriure textos sobre el silenci. d'estendre la roba. vells texans trinxats i calçotets de colors. que t'evoquen bons records de nits farcides de suspirs i de gemecs. de veure brett anderson i mozz amb camises obertes a la pantalla, i ian brown amb dessuadores esportives novament 'cool' avui. de johnny marr puntejant estilístiques guitarres vermelles. per enamorar-te de nou de la memorabilia i el so del manchester dels 80's i primers 90's. coses típiques de cloenda setmanal. després d'un divendres de cerveses en bones companyies. de portar a boniques noies castellanes a llocs molt teus. de sopar amb els que comparteixes barri. dissabte de partits de tenis matinals. sobre boniques pistes verd tenis, com la cançó. en comapnyia del meu amic i benvingut periodista. tardes parlant de futurs vídeoclips i idees per fer. de films argentins a casa travessant la mitjanit. de somriure després de sentir una de les meves escenes preferides ja. 'entrás, la hacés y salís. es de ley...me sabía mal que te metieran en cana por cuarenta y sinco mangos de mierda...'.

àudio: stereolab: cybele's reverie

m’agraden les dones, molt. La música, l’indie, el soft-pop, rasta, les ulleres de pasta, les dones amb serrell recte, sentir parlar italià, l’estiu, havaianes, el gelat de maduixa, saint etienne, l’olor de la gespa recent tallada, teenage fanclub, Marina Llansana, el cafè amb la llet natural sempre, queen, ‘have you ever seent he rain’?, mishima, facto delafe y las flores azules, el meu país, la gent amb criteri polític, els dimecres, Flora Saura, Truman Capote, Haruki Murakami, electropop, Miqui Puig, soul, northern soul, motown, Ferran Adrià, Joel Joan, ‘bootleg’, 2 many dj’s, razz, la paloma, els jerseis a ratlles, vans, carhartt, uptight 65 t-shirts, pulp fiction, la resta de films de tarantino, David Fincher, bohemian raphsody, lost in translation, el té de vainilla, Poble Nou, labrador (label & concept), escriure, blog, Joana Bonet, Andy Warhol, les fndes nòrdiues, la buena vida, els llibres de butxaca, Quim Monzó, sgt. pepper’s lonely hearts club band, rusty bus (el meu cotxe), eclèctic, el concepte sicilià de família, dj, les maletes de discos, la gimnàstic tàctil remenant caràtules de cd, el disseny, Born, Raquel Sans, Helena Miquel, les pel·lícules en blanc i negre on els actors fumen tota l’estona, belle & sebastian, Leonor Watling, en la ciudad, regalar barnussos del mateix color que el meu, despertar i veure que encara queden dues hores, i-pod, el verd pistatxo, smeg, les xapes, les americanes de pana, the beatles, london, brit pop, que serveixin cafè il·limitat a les cafeteries de films nord-americans, donosti, Joan Puigcercós, cd drome, loops, saludar als conductors d’autobus, Uma Thurman, el nostre mésqueunclub, ‘you’ll never walk alone’, new order, 24 hour party people, les migdiades, la concavitat dels llavis, conversar, els que abracen sense donar cops a l’esquena, diego armando maradona, michael laudrup, les mirades furtives, les caigudes fortuïtes pel carrer, mirar algú quan no sap que l’estan mirant, els cigarrets adobats, la pasta fresca, mozzarella di buffala, les amanides, conduir, moleskine, edding, pilot v-ball 0.7, vichy, gaspatxo, els mapes polítics Vicens Vives, montferry, les patilles prominents, hugo boss classic, fumar, Jordi Basté, Bibiana Ballvé, sandvitx vegetal, crocanti, ocean colour scene, dj shadow, daft punk, ciudadano, els relleotges de cuina, Pepe Rubianes, Sarah Cracknell, els extintors, les bosses de cartró, Scarlet Johansson, el so dels sms, Bill Murray, aprendre...

àudio: the smiths: I am human

avanço al ritme dels dies de la setmana. sensacions canviants vers el que m'envolta. algunes no, però. melodies d'electrònica amable amaneixen els últims dos dies. ritmes de pista i de marques imaginàries per a 'loops' d'entrada i sortida. looper, suborn, 808 state, simian mobile disco. i b-movie amb el seu hit 'nowhere girl', al que poses nom, cara i serrell mentre sona. somriures d'infantesa quan algú et descobreix robant algun petó. samarreta rosa per vestir aquest dimecres d'aperitiu primaveral. he dit a algú que tenia ganes d'abraçar-me a mi mateix. m'ha repetit la meva afirmació amb un interrogant al final. follia cotidiana per posar una mica de pebre que realci els gustos. tardes de migdiada fugaç i formatges vinguts de frança a l'amanida. de films tutoritzats entre parets universitàries. pel·lícules en blanc i negre on els actors fumen tota l'estona, com les que tant m'agraden i em delecten. lectures musicals amb plans mentals. de sobte veus que aquest estiu venen los planetas a bcn. i penses en la primera i única vegada que els has vist en directe. en quan van tocar 'un buen día'. en mirades romboidals que veies per primer cop de tant a prop. però el temps passa i els records s'emputxen entre ells perquè només en poden quedar uns quants. aquest, concretament, té un bon lloc assegurat a les primeres files.

àudio: los planetas: que puedo hacer

m'agrada l'aroma de les converses. saber d'un interlocutor amb ganes d'escoltar i amb coses interessants a dir. m'agraden les bromes compartides i el riure plàcidament, mancança palpable dels últims dies. m'agraden les dones que pots presentar sense patir, independents i que troben conversa i saben fer agradar. com les que menjen allioli i no se'n desdiuen. converses de mitja tarda sobre cartel·les de finestres. entre fum i noms propis barrejant-s'hi. parlo de l'home que agradava a les mares i no agradava a les filles. dies de fumar massa. veint futbol i bebent cervesa autòctona. anant al cine sol a veure films alemanys de certa bellesa. dinars de diuemnge a casa amb família. preparo pollastre al curry i gaudeixes de la companyia dels que porten el mateix que tu a les venes. tardes de feina i pop edulcorant. de tornar a veure al teu amic periodista després de tres mesos. abraçades sense cops a l'esquena, com ha de ser, i històries i anècdotes sobre les castes índies. els nens tornen a casa, el barri sempre espera impassiu, gris. dilluns d'aromes difusos i esport setmanal amb els nois. estilisme a la pista. al sortir he obert un cotxe que no era el meu. tenia el cap a un altre lloc. concretament a un carrer cèntric de barcelona...

àudio: asobi seksu: strawberries

*descobriment de la noia que cuina rissotto...it's cool...